ORTEGA Y GASSET (Plenària)

Meditación de la técnica


Respecte l'autor

José Ortega y Gasset va néixer a Madrid el 1883 i va morir el 1955 allà mateix. Va ser filòsof i assatgista espanyol, principal exponent de la teoria del perspectivisme i la raó vital i hitòrica formant el moviment Noucentisme. 

Ortega y Gasset va néixer en un ambient de culte i proper a la política i al periodisme gràcies al seu avi, que havia creat el diari El Impercial. Va estudiar a Bilbao i més endanvant a Alemanya, però quan tornà a Espanya, va entrar com a professor a la Universitat Central, i més endavant ensenyaria lògica, psicologia i ètica a l'Escola Superior de Magisteri de Madrid. 

Va ser un personatge molt important dintre de la filosofia espanyola, tant per la seva forma d'escriure i per la quantitat de seguidors que va tenir. El van arribar a anomenar com el nou Quijote.

Vocabulari

Peripècia: succés o circumstància semblant a la vida real. 

Anquilosada: Aturar alguna cosa al seu progrés. 

Impune: que queda sense càstig. 

Calamitats: cosa mal feta, de mala qualitat o que produeix mala impressió.

Índole: Caràcter propi de cadascú.

Paritat: igualtat de les coses entre si. 

Condescendències: adaptació i acomodament als gustos, apetències i costums alienes per benevolència o indolència. 

1. Quina diferència hi ha entre escalfar i fer foc per escalfar-se, menjar i conrear la terra, córrer i construir un vehicle, aixoplugar-se i fer una barraca? 

Escalfar és una operació en la qual l'home espera rebre calor d'alguna forma o altra. Aquesta resposta és abstracte, l'home no sap com li vindrà donada ja que vé de l' exterior, imposada per la natura. Per això no és d'estrenyar que les operacions com escalfar, caminar, alimentar-se,  l'home no se les senti com a pròpies sinó tot el contrari, alienes a ell. Aquestes operacions són necessàries per viure, però no necessàries en elles mateixes, ja que viure és una decició lliure que l'home pot triar. 

Quan la natura no satisfar allò que l'home necessita, és quan ell actua i crear quelcom per solucionar-lo. L'home elabora coses com a conseqüència de la manca de recursos que la natura li ofereix. És en aquest moment, quan l'home fa foc per escalfar-se, conrea la terra per alimentar-se, construeix un vehicle per correr. El vehicle no es troba en la natura, l'home ha intervingut en ella per poder-se complaure. Si la natura sempre li oferís solucions, l'home no entendria el terme necessitat, ja que mai hauria experimentat la manca d'alguna cosa. (186-187, 191-192, 207-217, 227-228, 237-238, 289)

2. Què significa "ensimismarse" dins la teoria de la tècnica d'Ortega y Gasset? Quina importància té? 

Ensimismar-se segons Ortega y Gasset és retirar-se dels actes naturals que necessita per viure i poder-se centrar en ell mateix. Quan s'aparta de les seves necessitats, és quan inventa altres actes que  resolen els primers, és a dir, que deixa d'atendre a les necessitats de la seva situació per atendre'n d'altres que li permeten solucionar els actes naturals. 

Els actes segons tenen com objectiu obtenir tot allò que no es troba en la natura però que l'home necessita i que moltes vegades porta a l'elaboració d'un objecte. Aquest conjunt d'actes configuren la tècnica, i aquesta no és res més que la reforma de la natura. És per això que es diu que l'home viu en una sobrenatura, ja que l'home ha creat, a sobre la natura, el seu propi medi, que no és del tot natural i on es troben totes les facilitats que en la natura no hi eren. (280-286, 297-298)

3. L'ésser humà amb la seva tècnica busca independitzar-se de l'entorn, no ser esclau de la seva circumstància. Indica amb alguns exemples activitats tècniques amb les que hagi aconseguit aquest  propòsit. 

L' ésser humà, com tot els animals, necessita un lloc per refugiar-se. Antigament es buscaven cavitats, refugis a la natura. Actualment, l'home ha creat una sèrie de recursos, que en l'essència de la natura no es troben, com són les construccions d'habitatges (cavanyes, cases, pisos, barraca, etc. ) Això ha permès que l'home no hagi de buscar entre la natura un lloc per refugiar-se.

Una altra activitat tècnica és els conductes per fer arribar a tothom aigua encara que el seuorigen sigui ben lluny del lloc on vius. Per exemple, l'home no té com a preocupació anar a buscar aigua al riu, sinó que amb un obrir-tancar una aixeta ja tens aigua al teu abast. 

La comunicació amb persones d'altres països també era un gran problema per l'home, però amb les noves tecnologies, aquesta preocupació ha desaparegut. Ara, per comunicar-te amb una persona que està a milers de quilometres de tu, només et fa falta l'Internet i un ordinador.

4. Enumera 5 necessitats que tu creguis que té l'ésser humà d'avui. Diries que són totes purament 

biològiques?. 

- Tenir feina

- Poder menjar

- Està bé de salut

- Crear una família

- Estudiar

Crec que l'ésser humà d'avui considera necessitats bàsiques aquelles que en veritat no ho són, ja que les purament biològiques han sigut solucionades, i per tant poder menjar, beure, escalfar-se, ja no són considerades necessitats, ja que, gràcies a la tècnica, ja les tenim solucionades i ens podem centrar amb unes altres necessitats. 

D'aquestes cinc necessitats que he citat, crec que l'única que podría estar inclosa en el grup de necessitats purament biològiques és la de poder menjar. Encara que actualment mengem més del que necessitem, quan ens hem quedat atrapats en algun lloc, o no tenim diners, la primera preocupació que ens vé és com podrem menjar. Per això considero que aquesta és l'única purament biològica. 

5. Ortega diu que les persones no només volen estar en el món, sinó que volen "estar bé". Què vol dir amb això?. 

Les persones només volen viure si la vida els hi complau benestar, per l'home, a diferència dels animals, viure només pel simple fet d'existir no és suficient. Això queda molt ben explicat amb l'exemple que dóna Ortega y Gasset en que els homes ss'adapten fàcilment amb les necessitat bàsiques com alimentar-se, són capaços de reduir-les sense que els hi suposi un gran esforç. En canvi amb les coses superflues com podria ser la seva ideologia, li costa modificar-la, ja que les coses superflues creen el seu benestar, i si aquestes són suprimides prefereixen morir abans que viure sense elles. 

Viure no és la necessitat principal, el benestar és la necessitat de les necessitats, és aquella que regeix totes les altres. (364-368, 371-373)

6. "La tècnica és la producció d'allò superflu". Explica el sentit d'aquesta frase. 

Ortega defineix la tècnica com allò que permet complir les necessitats humanes necessàries per viure. Però aquestes necessitats són molt diferents a les dels animals: anteriorment es creia que les necessitats bàsiques eren aquelles que permetien viure, però com hem afirmat abans, l'home no se contenta només amb viure, sinó que ell vol viure bé. I aquestes necessitats que configuren el benestar són superflues. La tècnica és el mitjà de transport que permet que aquestes necessitats es duguin a terme, adapta el medi de l'home a través de la seva voluntat. És per això que Ortega y Gasset diu que la tècnica és la producció d'allò superflu, ja que l'home empra la tècnica per obtenir el benestar per poder viure. (394, 397-400, 416-417)

7. Què vol dir que la finalitat de la tècnica és fer possible el "programa humà"? 

L'home no té realitat, no té cos ni dimensió, l'home no és res més que allò que aspira a ser. Com a conseqüència d'això, l'home s'ha d'autofabricar, ha de fer el seu programa vital per existir. Per a l'home, la vida no és donada, se la d'anar creant mica en mica, la vida és producció, fabricació per trobar els medis necessaris per complir i realitzar el programa vital, és a dir, que l'ésser humà ha d'anar teixint la seva vida per poder arribar a ser algú. 

La tècnica és el medi per realitzar el programa vital, no és ella qui el defineix, sinó que el programa determina la seva funció. Sense la tècnica, l'home mai podria arribar a ser allò que aspira a ser, ja que és ella qui dóna les eines, els recursos perquè l'home es pugui realitzar com a persona. (679-692, 715-716, 735-737)

8. Resumeix el programa de ser d'un bodhisatva i el d'un gentleman.

El programa d'un bodhisatva és creure que existir en aquest món és no existir de veritat, que l'objectiu primordial de l'ésser humà és no ser individu, no ser particular dins del món sinó pertànyer dins del món, com si tots fóssim un, el món. Un bodhisatva ha d'aspirar a no viure o si més no a viure el mínim, ho ha de reduir tot, fins i tot l'aliment i la movilitat. És d'aquest principi d'on neixen les tècniques de meditació com el yoga, que tenen com a resultat l'èxtasi, produir reformes en el cos i la psique i no en la natura. Només mitjançant la meditació, l'home es podrà salvar d'ell mateix. (820-840, 860)

Tot el contrari és ser un gentelman. El seu programa es basa principalment en l'acció, el moviment per poder ser algú. Un gentelman ha de ser únic, ha d'intentar ser el màxim individu possible per poder estar al servei per a tot el món. Ell, en certs moments, es desprocupa de les seves necessitats i es dedica a distreure's, s'inventa jocs i comportaments. Això és degut a que se sent segur que les necessitats bàsiques ja les té satisfetes, i es pot permetre centrar-se en altres coses. Té clar quins són els seus drets respecte els altres, i els altres respecte als seus, i els respecte perquè té un gran esperít de justícia, tot ha de ser legal, just, net, sense trampes. Per això no necessita constitució, perquè ja ho sap, sense que ningú l'imposi, quins són els seus deures. Tothom pot ser, en la mesura del possible, un gentelman, però es necessita un poder econòmic elevat.