Karl MARX (Plenària)

Contribució a la crítica de la economía política

Manuscrits econòmico-filosòfics




Respecte l'autor


Karl Heinrich Marx va néixer el 5 de maig de 1818 i va morir el 14 de març de 1883, Fou filòsof, economista polític , sociòleg militant comunista alemany d'origen jueu. La seva obra tracta d'un gran ventall de temes, que van des de la filosofia fins al periodisme. Reconegut per el seu estudi de la Historia basada en la lluita de classes i sintetitzada en el Manifesta Comunista que elaborà conjunament amb Friedrich Engels.  

Marx va ser el pare teòric del Socialisme marxista i del comunisme, i considerat una figura important per compendre la societat i la política, a més a més d'influènciar en el moviment obres just després de la seva mort. 

Vocabulari

Cobdícia: desig o gana ansiós i excessiu de béns o riqueses. 

Abillament: conjunt de les peces amb què es vesteix una persona. 

Cretinisme: Situació que provoca un escàs desenvolupament corporal i mental i notable disminució del metabolisme basal. 

Fretura: escassetat, manca d'alguna cosa, sobretot del necessari per viure. 

1. Com es produeix el coneixement que els humans tenim de la realitat segons Marx? Quina conseqüència té això pel nostre concepte de realitat? 

La consciència vé determinada per la realitat social, és a dir, que el coneixement que els humans fem i anem creant de la realitat, vé donada per ella mateixa, la realitat dóna informació de com és ella. (31-34) Si aquesta realitat social, està condicionada per a la producció material, aquesta serà la base real de la societat de la qual s'elevarà la superestructura. Així doncs, la vida material imposa tot el que ens envolta, i per tant el coneixement que tenim nosaltres de la realitat vé determinada per la realitat i no la moralitat qui determina la realitat. (36-38)

Això provoca que la producció material, que es va creant progressivament i renovant constantment, al ser la base del coneixement de la nostra realitat, provoca que l'ésser humà entri en moltes contradiccions entre el que feia abans i ara, acabi amb una revolució (38-40)

2. Com es formen els valors morals segons Marx? Quina conseqüència té això per les nostres relacions socials? 

Els valors morals es formen segons l'entorn en que es viu. Aquests valors estaran condicionats per les relacions de producció. (38) Així doncs, la realitat és qui elabora la nostra pròpia consciència, la nostra forma de ser, d'actuar i de pensar. 

El fet que la producció material sigui el factor que forma els nostres valors morals, fa que aquesta producció regeixi i imposi quines seran les relacions socials entre els homes, independent de la voluntat d'aquests. Per tant, l'estructura econòmica determina la superestructura on té lloc les formes socials. (31-34)

3. Perquè la humanitat sempre pot resoldre els problemes que es proposa? 

Els pot resoldre perquè tot allò que es proposa té la certesa que ho podrà solucionar, ja que si mira atentament el problema troba les eines, les condicions materials existens per solucionar-lo. (56-58)

4. Què significa "objectificació" en el pensament de Marx? En l'original alemany el terme és "Vergegenständlichung" 

L'objectificació és la realització del treball amb l'objectiu de crear un producte, i aquest té un poder independent sobre el productor, i aquest s'esdevé esclau del seu propi producte. (121-125) En altres paraules, quan el treballador produeix una sèrie d'objectes, ell no n'és el propietari, un cop finalitzat el producte que ha invertit totes les seves forces, deixa de ser seu i pertany a una altra persona. Això provoca que el productor treballi desconcertat, ja que veu que tot allò que produeix no pot posseïr, i es converteix en una persona pasiva, sense ni veu ni vot, només amb la finalitat de construir. (128-129, 132)

5. Què significa "estranyament" en el pensament de Marx? En l'original alemany el terme és "Entfremdung". 

Estranyament és alienació, és l'expropiació de les qualitats que anteriorment tenia l'home i deixa de veure-les com a pròpies i les sent coma estranyes.  (134-138) Hi ha dos tipus d'alienació: la del producte del treball i la de l'acte de producció:

La primera alieniació fa referència als productes que el treballador crea, deixa de posseir-los i no se'ls sent com a producció pròpia, un producte amb una força superior a la de l'home i totalment independent a ell i que regeix amb superioritat.  (159-160)

La segona alieniació és durant l'acte de la producció de l'objecte, mentre l'està elaborant, que sent aquella activitat com una obligació imposada i no pas un plaer, aquella activitat no li pertany a ell ja que no és res més que el seu sofriment.  (190-196, 211-220)

6. Perquè per Marx arrabassar a les persones el producte del seu treball és tant com arrabassar-los la seva essència humana? 

Marx considera que el treball és l'acció que diferencia els animals dels humans, que està dins de l'essència humana. El treball és una activitat vital necessària pels ésser humans, treballen per a tota la naturalesa, per respondre a les seves necessitats però també als seus desitjos, en canvi els animals només treballen per satisfer les seves necessitats. (225-256, 264-273)

Per tant, si li treiem a l'ésser humà l'activitat de treballar, l'única que marca la diferència entre humans i animals, estem treien part de l'essència humana, una part del seu objectiu vital.

7. Explica la següent afirmació: "La desvaloració del món dels homes augmenta en proporció directa a la valorització del món de les coses." (116-117) 

Aquesta afirmació significa que quan més producció d'objectes fem els humans, ens estem treien la nostra pròpia vida i els hi entreguem en els objectes. L'home posa la seva vida a l'objecte, la perd i ja no li pertany mai més. En la producció dels objectes, entreguem la nostra intel·ligència a ells, la nostra sabiduria,... I nosaltres ens convertim en persones totalment ignorants a la vida, i cada cop necessitarem més aquells objectes que prèviament hem creat nosaltres i els hem convertit en coses més valuoses que nosaltres mateixos. resumint, com més treball i mes producció fa l'home, menys persona serà. (136-138, 141-142)

8. Quines són les conseqüències segons Marx de l'estranyament de les persones respecte el producte del seu treball?

El treball que fa no li satisfà, en aquell moment no se sent persona, està mortificat, treballa de forma involunària només quan acaba la seva jornada és persona. Durant la producció del producte té lloc la pèrdua de si mateix. (198,203, 212-216)

Malgrat això, la feina li produeix vida, ja que durant el procés del món objectiu, l'home es confirma com a ésser humà, la producció és la seva vida i això provoca que l'objecte que produeix sigui el mitjà de la seva existència. (247-251, 274-277)