Respecte l'autor
Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer el 15 d'octubre de 1844 a Röcken i va morir el 25 d'agost de 1900 a Weimar. Considerat un dels pensadors més influents del segle XIX i del segle XX.
Provinent d'una família protestant (tan l'avi com el pare eren pastors) era el fill gran, tot i que la seva germana, Elisabeth, va jugar un paper important en la seva vida. Va estudiar en la prestigiosa escola de Pforta, on començà a experimentar la influència de Shopenhauer. Més endavant, començà filologia clàssica i teologia, tot i que aquesta la va abandonar per centrar-se en la llengua clàssica, fet que el va portar prosseguir els estudis a Leipzig. Durant aquesta època es va relacionar amb Erwin Rhode i Richard Wagner, es va accentuar la ifluència de Shopenhaur i va contraure la sífils, possible causa de la seva posterior malaltia cerebral.
Va ser anomentat professor extraordinari a la Universitat de Basilea, i la Universitat de Leipzig li va concedir el grau de dotor sense examinar-se gràcies a les seves publicacions filològiques. El 1872 va publicar El naixement de la tragèida a partir de l'esperit de la música, el qual va ser rebut amb entusiasme per Wagner i Rhode però que va ser criticat pel filòlegs més acadèmics. El 1878 va publicar Humà, massa humà, que marca el distanciament amb Shopenhauer. Va haver d'abandonar la docència a causa dels seus problemes de salut i es va haver de jubilar. El 1889 va patir un atac a Torí que el va portar a la seva mort.
Nietzsche, abans de morir, va deixar enllestides algunes obres per publicar com Anticrist: maledicció al cristianisme, i un conjunt d'apunts sense preparar. La publicació d'aquests escrits va ser portada a terme per la seva germana, qui els va falsificar suprimint parts senceres que desvirtuaven el seu significat, fins el punt de ser defensats per la ideologia nazi. No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que aquests manuscrits van passar a dependre de la República Democràtica Alemanya, i van poder examinar l'obra completa de Nietzsche.
Vocabulari
Idiosincrasia: caracterítiques pròpies i distintives d'un individo o col·lectivitat.
Feneciente: que posa fi a alguna cosa.
Dionisiaco: concepció del món típica del món greg anterior a l'aparició de la filosofia. Representa l'esperit de la terra, les característiques de la vida.
Eleáticos: pensament oposat a la filosofia materialista, consideren que l'univers és immutable, infinit, i per tant que va més enllà dels sentits humans.
1. Quins són els motius que dóna Nietzsche per criticar els filòsofs?
Al llarg de tot el text, Nietzsche fa una crítica als filosòfs on dóna un llistat de motius que es poden englobar en un motiu principal d'on es remifiquen tots els altres "submotius".
El motiu principal és la forma que tenen de filosofar: parteixen d'uns conceptes-mòmia, anomenats així perquè a partir de l'observació de la història, han agafat una sèrie d'idees i els han fet permanents i atemporals. D'aquests conceptes que no existeixen han construit tota una filosofia que per a Nietzsche és totalment errònia, ja que li és totalment impossible construir una filosofia si els fonaments ja no són vertaders. (26-28)
Relacionat amb això, l'autor en dóna un altre, la falta de sentit històric. Rebutgen tot allò que tingui un passat, una evolució, una mort, un canvi, etc. (25-27, 31) Critica la seva forma de pensar, els considera com "assassins de la vida", ja que només valoren la permenència. (28-30)
Un altre motiu és el rebuig dels sentits. Els filòsofs creuen fermament en el ser, però com que no poden demostrar què és el ser, busquen els motius pels quals no ho poden fer i arriben a la conclusió que els culpables són els sentits, que ens enganyen i no ens deixen veure el "vertader món". (32-35) Els filòsofs proposen apartar tot allò provinent dels sentits, ja que creure en el canvi, en la història, és creure en la mentida. Com a conseqüència, defensen que ens hem d'apartar del cos, el portador dels sentits i per tant portador d'errors. (37-42)
Per últim , el quart motiu és que confonen el final amb el principi. (68) Consideren que allò que arriba al seu final, els conceptes més alts, els més generals, és el principi del principi. (70-71) Aquests conceptes, com la veritat, el ser, l'absolut, no poden nèixer d'una cosa més baixa, no tenen naixement, ja que s'esteria despreciant la puresa del concepte, i per això són considerats causes supremes. (72-76) A més a més, aquestes causes supremes no es poden contradir entre elles, i per això se'ls hi afegeix el concepte de Déu, que les regula i les posa en consonància. (76-79) Per Nietzsche, el concepte de Déu ha sigut el gran error de la humanitat. (80)
2. En aquest text, Nietzsche està criticant a tots els filòsofs o només als d'alguna ideologia
concreta?
Nietzsche critica la filosofia proposada per Sòcrates i aplicada per Plató basada en els valors contraris a la vida, en el rebuig dels testimonis dels sentits i en la creència d'un món objectiu, vertader, immutable i racional (46). Tota aquesta filosofia parteix dels conceptes-mòmia esmentats anteriorment.
Dintre d'aquest procés de la decadència de la cultura occidental, hi va haver una figura que s'apartà d'aquest corrent i que va influenciar-lo: Heràclit, el qual reivindicava que en l'existència hi havia moviment, que la vida era un lloc de temps i de esdevenir. Tot i així, ell tampoc va saber apreciar els sentits, ja que creia que els canvis que observava en la natura eren produïts pels sentits i que per tant aquests l'enganyaven, però defensà que el Ser era una ficció buida, i això Nietzsche li dóna tota la raó. (45-54)
3. Quina història és la "de un error"?
Aquesta història és la filosofia apolinia que s'exté des de Plató fins al seu moment. Nietzcshe la considera com una filosofia errònia, ja que és una filosofia sense fonaments. Aquesta filosofia gira entorn a uns conceptes estàtics (concepte-momia), que no són res més que conceptes inventats en contradicció a allò que ens mostren els sentits, i això provoca que considerin que el món vertader, és en realitat l'oposició d'allò que perceben. (119-122) El fet d'agafar com a indici d'error el canvi, la variació que ens mostren els sentits, va conduí a la gran decadència de la història de la cultura. (84-86)
4. Com el "món vertader" acabà convertint-se en una faula?
El ser humà té l'instí de desconfiança per naturalesa, el qual el porta a rebutjar-ho tot, a preguntar-se per què és d'aquella manera i no de l'altre, i per tant aquest instí el porta a refusar allò que provingui del món en el que viu. Com a conseqüència, intenta buscar una altra vida perfecta, una alliberada de les imperfeccions, com són el canvi, el moviment,etc., i en creen una nova vida. (124-126) Tota aquesta invenció els porta a afirmar que el món vertader no és el mateix que l'aparent, el món vertader està fora del seu abast, no el poden demostrar, però saben que és un món perfecte, immutable i ,en canvi, el món aparent en el que viuen és una còpia imperfecta d'aquest món. (127-128)
5. Què és el nihilisme? El considera positiu Nietzsche? Perquè?
El nihilisme està formada per la paraula "nihil" que significa res. És una actitud vital i filosòfica que rebutgen tot valor a l'existència, totes aquelles doctrines que propugnen l'absència de conviccions vertaderes i amb absència de valors.
Per a Nietzsche, el concepte de nihilisme té dues connotacions: per una banda, és negatiu ja que representa el llarg procés de decadència de la cultura occidental a causa de l'introducció i inversió de valors en que posaven la raó per sobre de la vida, i no la vida per sobre de la raó. El resultat de tot això, va significar la pèrdua del sentit de l'esdeveniment, de la transformació i que va provocar que l'ésser prengués una actitud de negació davant del món.
Però, d'altra banda, també és positiu gràcies al mètode genealògic nietzscheà, on proclama que "Déu ha mort", cosa que porta a l'esfondrament de tots els valors suprems. A partir d'aquest moment, el nihilisme és entès com la destrucció dels valors tradicionals, és una actitud que nega els falsos valors anteriors i que condueix al naixement del superhome.
6. Es diu que Nietzsche davant de la filosofia racionalista, la idealista i la utilitarista en
proposa una altre que s'anomena "vitalisme", ho veus això en el text? On? Seguint aquest text podries definir com seria un pensament "vitalista"
Durant tot el text, queda ben clar que Nietzsche s'oposa a la filosofia basada només en la raó, en la creació de conceptes idealitats considerats perdurables i immutables en el temps, i proposa una alternativa a aquesta filosofia, que té els origens en Heràclit.
El pensament vitalista és fer de la vida l'únic valor d'allò absolut, que prèn sentit d'ella mateixa sense necessitat d'un fonament exterior. El vitalisme creu que la unitat, la idenitat, la racionalitat, el ser, són els que ens porten a l'error, són perjudicis que hem creat els humans mitjançant la raó i que han defensat les ciències com la teologia, la metafísica, i que ens han impedit veure la realitat. (62-64, 86-89). La nova proposta de Nietzsche es basa en els sentits, allò que ens mostren és la veritat, ells no enganyen, i per tant, el món aparent és l'únic que existeix.(51-54) D'aquesta manera, a partir de la vivència podem construir els vertaders valors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario