Sigmund FREUD (Plenària)

Formulaciones sobre los dos principios del acaecer psíquico

Respecte l'autor 

Sigmund Freud (6 de maig de 1856- 23 de setembre de 1939) va ser metge neuròleg austríac d'origen jueu, pare de la Psicoanàlisis i una de les grans figures intel·lectuals del segle XX. 

Freud va estudiar a la Univeristat de Viena  de medicina on va destacar notablement. Un cop graduat, va ser pioner de l'ús terapèutic de la cocaína com a estimulant i analgèsic i publicà el llibre Über Coca. En 1886, es va casar amb Martha Bernays i va obrir una clínica privada especialitzada en desordres nerviosos. Allà, va porta a la pràctica la hipnosis i el mètode catàrtic per tractar la histèria i la neurosis. Més endavant, els va substituir per les tècniques d'associació lliure. En 1899 va publicar la seva obra més important i influent, La interpretació dels somnis, ignaguarant així una nova diciplina i mode d'entendre l'home: la Psicoanàlisis. 

El 23 de setembre de 1939, ja molt deteriorat físicament per culpa de la propagació del càncer de paladar, va morir després de ser sedat, d'aquesta manera s'estalviava el patiment i podia morir en pau. 

Vocabulari

Pertinacia: obstinació.

Acaecer: succeir, efectuar un fet.

Ilación: inferir una cosa de l'altre, enllaçar.

Expendio: consum.

Onírico: relatiu dels somnis.

Ulterior: una cosa que s'efectua després d'una altra.

Libido: desig sexual considerat impulsor de manifestacions de l'activitat psíquica.

Indagador: persona que inventa, que averigua. 

Pulsiones yoicas: L'autoconservació del "jo", ens permeten contactar amb l'entorn, ajustar-nos i adequar-nos per mantenir un equilibri entre nosaltres i el món. Aquestes pulsions són l'atenció, concentració, percepció, etc.

Periode de latencia: és el període que queda comprès entre la sexualitat infantil i l'inici de la pubertat.

1. Com neix el principi de realitat? 

En un principi, l'activitat psíquica funcionava a través d'uns processos psíquics inconscients i íntims, mitjançant els quals es creia que es podia aspirar al plaer i allunyar-se d'allò desplaent. (36-41)

Segons els estudis que fa Freud, suposa que l'estat de respos psíquic és alterat per les necessitats internes dels humans, i que aquestes necessitats pensades eren catalogades com alucinacions del pensament. (47-48) 

La falta de la satisfacció esperada, desitjada, provoca que s'abandoni l'intent de satisfacció. (50-51) Per suplir l'absència de la satisfacció, l'aparell psíquic crea una representacions reals del món exterior, i a partir d'elles les modifica i les altera per fer que s'adaptin a les seves necessitats i finalitats.(52-54) És a partir d'aquest procés, quan sorgeix el principi de realitat, una nova activitat psíquica que no només té en compte allò agradable, sinó allò que és real, i per tant inclou aquelles coses desgradables. (55-56)

2. Com funciona el principi del plaer i com funciona el principi de realitat? 

El funcionament del principi del plaer és definit com un procés en que el seu objectiu és guanyar paler, només treballa per poder satisfer els seus desitjos. (40-41) En unes altres paraules, el principi del plaer solament s'interessa per aconseguir el plaer immediat de les seves necessitats sense que li importi les consequüències. L'autor afirma que els nostres somnis són restes dels desitjos primitius, autèntics de cada persona, i que surten a la llum quan somiem (42-43) Aquest principi es satisfà mitjançant la via al·lucinatòria, però quan aquesta via fracaça, és quan apareix el principi de realitat. 

El principi de realitat apareix, com hem dit anteriorment, quan la via al·lucinatòria falla, i és en aquest moment que l'ésser s'adona que existeix un món exterior, a part d'ell mateix. A partir d'aquesta descoberta, els òrgans sensorials li permeten captar el món exterior amb l'objectiu de trobar el plaer a l'exterior. (62-63)   També apareixen les "pulsions yoiques" que són aquelles capacitats que té l'ésser humà per explorar i entendre el món (66-67). Com a conseqüència de les pulsions, es crea un sistema de registre per guardar els resultats de l'atenció, és a dir, neix la memòria. (71-73) Un cop explorat el món exterior, l'home intenta modificar-lo per intentar que s'ajusti a les seves necessitats, però en aquesta fase pot passar que no hi hagi una correlació entre allò desitjat i la realitat. És en aquest moment quan entra en acció el pensament, el qual permet contenir i regular els plaers, fins al punt d'abandonar aquells palers momentanis per plaers posteriors però més efectius. 

3. Què és la repressió segons es dedueix d'aquest text? 

La repressió és l'esforç que fa l'humà en desallotjar una part de la realitat i substituir-la per una altra cosa que creu que compleix amb les seves espectatives de satisfacció. (24-25) L'acció d'excluir una tros de la realitat és degut a algunes representacions que observa l'humà que li provoquen desplaer. (75-76)

La repressió està present en el camp de la fantasia, aconsegueix excloure representacions de la realitat abans que puguin ser advertides per la consciencia, d'aquesta manera aconsegueix que no hi hagi desplaer. (133-135)

4. Què és educar per Freud? 

Per Freud, educar és incitar a vèncer el principi de plaer i a substituir-lo pel principi de realitat. (157-158) És el mediador del jo, l'ajuda a que abandoni aquell plaer immediat però que no sap quines seran les seves conseqüències, per un plaer posterior però que sap que serà més segur i durader. (146-147) Per fer possible aquest procés de desenvolupament que fa el jo, és necessari que l'educador treballi a partir de l'amor, ja que és un mecanisme fàcil d'aplicar per aconseguir els resultats esperats. (160)

5. Què és l'art per Freud? 

L'art és definit com un mitjà que permet reconciliar els dos principis. (163) L'artista és un home que extranya la realitat perquè no li agrada renunciar als plaers immediats que en un primer moment la realitat li posa al davant. (164-165) Però troba un camí que li porta un altre cop a aquests plaers, i ho fa a través dels seus dots de talent. (166-167) Així doncs, en les obres de l'artista queden plasmades les seves fantasies i desitjos, i es converteixen en un altre tipus de realitats efectives que els homes reconeixen com copies de la realitat objectiva mateixa. (167-169) D'aquesta manera, l'artista es pot convertir, transformar per un cert moment en la persona que volia ser, sense modificar el món exterior. (170-171) Però només pot arribar a la satisfacció perquè tots els altres homes comparteixen la mateixa insatisfacció que l'artista. (172)

6. Cenyint-te estrictament al text i no consultant res més, com definiries la neurosis? 

La neurosis és un transtorn que fa apartar d'alguna manera el malalt de la seva vida real, provoca que perdi la funció del que és real, és a dir, el sentit de la vida. (17-19) Aquest procés de aïllament és degut a que se li fa insoportable la realitat efectiva en la seva totalitat o en algunes de les seves parts. (25-26)

Mentre el jo està experimentant la transformació del jo-plaer al jo-realitat, les pulsions sexuals també estan canviant, passant de l'autoerotisme inicial fins l'amor d'objecte al servei de la funció de reproduir l'espècie. (176-178) Segons el text, aquestes dues transformacions poden convertir-se en una predisposició a enmalaltir més endavant de neurosis. (179-180)