Respecte l'autor
Jean William Fritz Piaget (1896-1980) va ser psicòleg, epistemòleg, creador de la epistemologia genètica. Conegut pels seus estudis dedicats a la infancia i per les teories del desenvolupament cognitiu i de la intel·ligència.
Va publicar diferents estudis sobre la psicologia infantil basant-se en l'experiència del creixement dels seus fills, fet que li va permetre elaborar una teoria sobre la intel·ligència sensoriomotriu que descrivia el desenvolupament esporàdic d'una intel·ligència pràctica mitjançant l'acció.
Vocabulari
Asociacionisme: mecanisme que explica qualsevol acció de l'home.
Aferencias: estímuls sensitius
Titubeos: osil·lacions
Dicotòmica: divisió de dos parts d’una cosa.
A foritoti: amb més motiu i raó.
Coercitives: que refrena o reprimeix.
1 Quines objeccions té Piaget a les estructures concebudes pels psicòlegs de la Gestalt?
La primera objecció és que els psicòlegs de la Gestalt van dedicar-se a analitzar només la intel·ligència adulta, cosa que va provocar que obtinguessin unes estructures lògiques, unes estructures ja formades. No es van centrar en l'origen del pensament, en la seva evolució, i això va comportar que no tinguessin en compte el pensament infantil, un punt important en la teoria de Piaget, ja que ell defensa que la intel·ligència es dóna ja en les edats primerenques. (53-58)
Aquesta objecció és provocada per una altra objecció: els Gestalts consideraven que les estructures de les percepcions venien preestableretes, que li eren innates al cervell, sense cap procés de desenvolupament. Per això no es van capficar en diferenciar la intel·ligència infantil i adulta, ja que per ells les percepcions les té tothom des del naixement. (147-153)
Aquesta objecció és provocada per una altra objecció: els Gestalts consideraven que les estructures de les percepcions venien preestableretes, que li eren innates al cervell, sense cap procés de desenvolupament. Per això no es van capficar en diferenciar la intel·ligència infantil i adulta, ja que per ells les percepcions les té tothom des del naixement. (147-153)
La tercera objecció és la generalització de la física en tots els altres camps. Les Gestalts defensaven que tot era resultat de les accions recíprocres entre entre el subjecte i els objectes. Posen com a exemple el camp electromagnètic, un camp en que tot és una unitat i que tots els factors que participen provoquen quelcom, i aquest camp el prenen com a model per a tots els altres camps, sense tenir en compte que cada camp té les seves característiques. (63-68, 73-78)
La quarta objecció, relacionada amb l'anterior, és que l'exemple del camp no dóna importància a les consideracions funcionals, piscogenètiques i a les activitats del subjecte, que és passiu en el procés del pensament. Piaget defensa que el subjecte és totalment actiu en el procés, que és ell qui imposa la regulació de les estructures. (79-81, 161-164)
Una altra objecció és que les dues lleis que regulaven els camps, queden anulades. La primera llei, que deia que la composició no és aditiva del tot, queda eliminada en demostrar que les esctructures logicomatemàtiques tenen una composició totalment aditiva. (103-106,173-176) La segona llei basada en que la tendència de les totalitats en agafar la millor forma tenint en compte els principis físics d'equilibri, també queda refusada en afirmar que el subjecte sensoriomotor construeix ell mateix les estrctures mitjançant uns procediments d'abstraccions, deixant de banda la figuració perceptiva. (113-118, 176-179)
2. Piaget diu que una estructura no és quelcom estàtic, què vol dir amb això? Doncs si no és estàtica, com és?
Piaget s'oposa que l'estructura sigui una totalitat tancada i autònoma, que sorgeixi sense cap referent anterior, que la preformació de l'estructura s'imposi i que no experimenti una evolució a mesura que el subjecte va creixent. (197-204)
Per ell, les esctructures són uns sistemes de transformacions que entre elles van engendrant en unes genealogies, és a dir, que es va desenvolupant i van creant diferents descendendències. Aquestes són les estructures més autèntiques, basant-se en que la transformació és el principi de la formació, i que l'autorregulació reclama l'autoconstrucció. (204-207)
3. Piaget afirma que només hi ha tres models de comprensió de les estructures, "preformació", creació contingent" i "construcció". Explica cadascun d'ells.
Piaget engloba els diferents punts de partida de les estructures en tres models, tots ells influenciats per l'innatisme. (184-196)
Preformació: són estructures lògiques, tancades i autònomes. Són estructures que s'han creat prèviament durant un llarg temps, i el subjecte no ha d'intentar conquerir-les ni canviar-les, sinó que les ha d'entendre tal i com venen fetes. (199-201, 219-227)
Creació contingent: són unes estructures que no es troben fetes, sinó que es formen per l'atzar sense seguir cap seguiment ni pauta (190-191)
Construcció: són estructures logicomatemàtiques que l'individu va aconseguint en el seu desenvolupament, mitjançant els instruments d'assimilació que ja estan en l'estructura, és a dir, que el subjecte, amb l'edat, va transformant i modificant l'estructura. Aquest model té un problema que el mateix Piaget reconeix, i és que l'estructura és el resultat d'un procés que parteix de les estructures lògiques, però que aquestes no són les primeres, però el subjecte és incapaç de reconèixer-les. (204-207, 208-219, 232-235)
4. Al capítol 12 Piaget explica la gènesis de la intel·ligència: fes un esquema identificant les fases principals d'aquesta gènesi
LA GÈNESIS DE LA INTEL·LIGÈNCIA
1. Coordinació general de les accions
1.1. Factors funcionals (244-246)
1.1.2. Assimilació: procés segons el qual una conducta es reprodueix activament i s’integren nous objectes.
1.1.3. Acomodació dels esquemes d'assimilació a la diversitat dels objectes.
2.1. Elements estructurals
2.1.1. Relacions d'ordre
2.1.2. Ajustos
2.1.3. Correspondències
2.2. Aplicacions de les estructures equilibrades
2.2.1. Desplaçaments
2.2.2. Comportaments instrumentals
2.3. Creació de la intel·ligència sensoriomotor vinculada a l'acció i a les seves coordinacions
3. Estructures conceptuals (naixement del llenguatge): funció semiòtica que permet l'evocació d'elements sense que hi siguin presents. (263) En aquest moment, les relacions d'ordre, que en el nivell dos s'obtenia a partir del costum o del medi, ara passen a contextos conceptuals abstractes com ordenar, classificar. (268-272)
3.1. Noció de funció
3.2. Noció d'identitat
4. Naixement de les operacions (dels 7 als 10 anys): comencen les operacions però d'una forma concreta on s'hi puguiidentificar els objectes: seriacions operatòries, quantifiació de les magnituds, conservació de les quantitats, etc. (189-194)
4.1. Agrupacions i ordre: nom propi que reben les estructures d'operacions (295)
5. Estructures autèntiques: s'anomenen així perquè són lògiques, i es diferencien de les altres perquè són el resultat d'unes transformacions formadores i per la seva organització equilibrada. (303-305)
6. Reorganització de les estructures: nou conjunt d'abraccions reflexives que porta a construir noves operacions sobre les anteriors sense afegir res més, simplement és una reorganització de les estructures. (306-308)
6.1. Classificació de les classificacions: combinacions entre elles.
5. Com és possible que una estructura doni sempre resultats necessaris si una estructura està sempre en autoconstrucció contestant a pertorbacions anteriors?
2.2.2. Comportaments instrumentals
2.3. Creació de la intel·ligència sensoriomotor vinculada a l'acció i a les seves coordinacions
3. Estructures conceptuals (naixement del llenguatge): funció semiòtica que permet l'evocació d'elements sense que hi siguin presents. (263) En aquest moment, les relacions d'ordre, que en el nivell dos s'obtenia a partir del costum o del medi, ara passen a contextos conceptuals abstractes com ordenar, classificar. (268-272)
3.1. Noció de funció
3.2. Noció d'identitat
4. Naixement de les operacions (dels 7 als 10 anys): comencen les operacions però d'una forma concreta on s'hi puguiidentificar els objectes: seriacions operatòries, quantifiació de les magnituds, conservació de les quantitats, etc. (189-194)
4.1. Agrupacions i ordre: nom propi que reben les estructures d'operacions (295)
5. Estructures autèntiques: s'anomenen així perquè són lògiques, i es diferencien de les altres perquè són el resultat d'unes transformacions formadores i per la seva organització equilibrada. (303-305)
6. Reorganització de les estructures: nou conjunt d'abraccions reflexives que porta a construir noves operacions sobre les anteriors sense afegir res més, simplement és una reorganització de les estructures. (306-308)
6.1. Classificació de les classificacions: combinacions entre elles.
5. Com és possible que una estructura doni sempre resultats necessaris si una estructura està sempre en autoconstrucció contestant a pertorbacions anteriors?
Les estructures es van formant i es van relacionant amb altres, de manera que creen com una espècie d'arbre geneològic, però cap d'elles és l'estructura engendradora. (383-388) Perquè sigui possible aquesta connecció entre estructures, ha d'estar present la funció d'assimilació. Aquesta permet que l'estructura doni els resultats necessaris depenent de cada situació, perquè l'assimilació posa en contacte els cossos del medi amb l'estructura, i fa que es pugui adaptar. (390-399)
No hay comentarios:
Publicar un comentario