HEIDEGGER (Plenària)

Heidegger i la tècnica 

Respecte l'autor 

Martin Heidegger (1889-1976) fou filòsof alemany. va estudiar teologia catòlica i més endavant filosofia occidental en la Universitat de Friburgo, on va poder ser alumne de Edmun Husserl, fundador de la fenomenologia. Va arribar a ser professor de filosofia en Friburgo.  El 1933 s'afilià en el partit nacionalsocialista (NSDAP) i va tenir alguna complacencia cap el règim de Hitler. Desconcertat per l'evolució del sistema i per la guerra, es va desocupar de la política. Després de sis anys, va tornar a ser professor.  

És considerat com un dels filòsofs més complexes i importants del segle XX, una de les màximes figures de la filosofia moderna. Va estar influenciat pels presocràtics, per Kierkegaard, i per Nietzsche. La seva obra més destacada, Ser y tiempo, està centrada en la que considerava la questió filosòfica essencial: Què és el ser? Des d'aquell moment, la seva producció científica i assagista es centra en això. 

El 1952  es va retirar a la seva ciutat natal, i a finals de 1974 es van iniciar els preparatius per a l'edició de les seves obres completes, en total 70 volums. 

Vocabulari

Plausible: digne o mereixedor d'aplaudiments.

Ontològics : part de la metafísica que tracta el ser en general i les seves propietats trascendentals. 


Comitent : persona que confia a una altra la cura dels seus interessos. 

Cavil·lació: fixar la consideració (en alguna cosa) amb excessiva subtilesa o suspicàcia. 

Apologetes : pares de l’església que, en els primers segles d’aquesta, van defensar el cristianisme dels jueus i els pagans. 

1. A què anomena Heidegger la "determinació instrumental" de la tècnica i la "determinació antropològica" de la tècnica? 

La determinació instrumental és un mitjà per a uns fins (153) L'instrument és neutre, tot depèn de l'ús que se'n faci. La determinació instrumental és correcta, justa perquè no es pot negar que per exemple la destral ens serveix per talar l'abre, però no ens permet trobar l'essència de la tècnica (160-163) Com que la determinació instrumental està molt lligada a l'esquema casual ( la destral i el llenyataire són causes de l'abre talat), Heidegger fa una reflexió entorn a la causalitat, deixa de banda la causalitat eficient i creu que la causalitat està relacionada amb la idea de deute o de culpa, és a dir, que la destral i el llenyataire són culpables de la tala d'abres. (165-170)

La determinació antropològica de la tècnica és que és un fer de l'home (153) L'home és qui dóna la intenció de la tècnica, és qui decideix que la tècnica està feta per aquesta finalitat i no per una altra. 

2. Tria un objecte i determina-li les 4 causes (materialis, formalis, finalis, efficiens). 

Aquesta cadira és confeccionada de fusta essencialment, també està formada per metall ja que conté diferents claus perquè es puguin mantenir les diferents parts. Aquests dos elements formarien la causa material d'aquest objecte.

La causa formal és un conjunt de peces que formen les quatre potes, el seient i el respatller, format per línies recte i corbes que configuren la forma final de l'objecte.

La finalitat de la cadira és que està elaborada amb l'objectiu que algú s'hi pugui seure, que estigui còmode i que tingui estabilitat per permetre els moviments que faci aquella persona un cop asseguda. 

Finalment la causa eficient és qui ha creat l'objecte, en aquest cas ha sigut un fuster. 

3. Fent servir la idea de "ser-aquí" de Heidegger explicada a la introducció (tot ésser és en el món i és un estat d'obertura) clarifica l'afirmació de Heidegger de que la tècnica desoculta, de que " la tècnica és un mode del revelar, que la tècnica fa aparèixer les coses" (187). 

Com tot ser,ser és "ser amb", ser en el món (11), així doncs la tècnica no fa néixer les coses, sinó que fa que se'ns apareguin, com si les destarrés i ens les ensanyés. A més, el ser està en el món en un estat d'obertura, d'obrir-se al món per trobar-se, compendre i poder fer un discurs. (17-19). La tècnica ens ajuda a que el ser pugui revelar el seu entorn, pugui conèixer de més a prop allò que l'envolta.

Però això té un inconvenient, si es fa servir massa la tècnica, es deixa el món desprevingut de seguretat i és més propenç al perill (82-85). 

4. Quina diferència hi ha entre la tècnica antiga i la tècnica moderna? 

La tècnica moderna, com la antiga, també és un mode revelar, però aquest mode és totalment distint de l'altre. (202, 204) 

El revelar de la tècnica moderna no és solament produir, sinó que revelar està més a prop a provocar, que significa exigir cap a fora.(207, 244) A diferència de la tècnica antiga, el revelar d'aquesta era portar-cap-endavant, que una connotació més positiva, que significa facilitar i procurar que allò es reveli, en canvi la tècnica moderna es exigir-cap-a-fora, fer provocar que crexi. (246-249) Aquesta té una connotació més negativa, posar a lloc una cosa  es fa mitjançant la força, gairebé imposant, té un rerefons de poder i violència. (259-260)  Aquest posar a lloc s'expressa en descloure, transformar, acumular, distribuir i commutar. (262) Això porta que la manera de revelar de la tècnica moderna ens fa veure les coses d'una determinada manera. (263)

5. Què és el "Gestell"? 

Gestell és definit com el compostatge, allò que posa-a-lloc la tècnica reunint, aplegant, organitzant. El compostatge és el mode del revelar que domina en l'essència de la tècnica moderna i que ell mateix no és tècnic. (314-315) Per això la determinació instrumental i antropològica de la tècnica és insuficient. (316)