Walter BENJAMIN (Plenària)

La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica 

Respecte l'autor 

Walter Benjamin va néixer el  de juliol de 1892 a Berlin, i va morir a Portbou el 27 de setembre de 1940. Fou filòsof, crític literari i social, traductor, locutor de radio i assaigista alemany.  

Va estudiar en el Friedrich Wilhelm Gymnasium berlinés, i més endavant en una escola particular de Turingia. Un cop esclatada la guerra, es va presentar com a voluntari però no va ser acceptat. En 1971 es va casar amb Dora Pollak, i amb ella van marxar a Suïsa per seguir els cursos a la Universitat de Berna. Allà es va graduir el 1919 amb una tesis sobre el concepte de crítica artística en el romanticisme alemany.

El seu pensament recull elements de l'Idealisme alemany, materialisme històric i misticisme jueu, el qual li va permetre fer constribucions influents en la teoria estètica i el Marxisme occidental. 

Vocabulari

Discípulo: persona que aprèn una doctina sota la direcció d'un mestre. 

Ávido: ansiós. 

Sintomático: relatiu al síntoma. 

Desgajar: trencar, desfer alguna cosa unida i trabada. 


Pregunta 1. Segons Benjamin, davant d' un objecte maquinista l'experiència estètica es fa molt difícil. Desenvolupa-ho. 

La reproducció tècnica deixa de banda conceptes tradicionals com la creativitat, la genialitat, l'estil, el valor d'eternitat, la forma i el contingut. (42-43)  A més,gràcies a les tècniques com la xilografia, l'impremta, la litografia permeten que els productes es posin en el mercat i formin part de la vida cotidiana. (57,59, 62, 63, 68-69)

Aquesta reproducció tècnica provoca que el seu resultat, és a dir, l'objecte maquinista perdi totalment l'autenticitat de l'obra original, ja que si d'una obra original se'n poden fer milers de rèpliques, es perd la identitat de l'obra. (96-98) Tot objecte mecànic és molt més independent respecte al original, ja que es pot modificar, canviar certs aspectes del original amb l'ajuda de l'ampliació, l'exposició, etc., de manera que s'acaba desvirtuant l'obra original (102-106) A més a més, la reproducció tècnica posa la rèplica en contextos en que mai es trobaria l'obra original, i fa que sigui l'objecte mecànic el que va a buscar el receptor, i no el receptor qui va a veure-la. (107-109)

Així doncs, no és d'estrenyar que un objecte mecànic no ens provoqui una experiència estètica, ja que allò que estem contemplant és resultat d'un procés tècnic en que s'ha modificat totalment l'obra original. Per tant ,és difícil que allò et provoqui bellesa quan l'autenticitat de l'obra s'ha perdut, ja que segons Benjamin, l'autenticitat d'una cosa és la suma de tot allò que es fa formar en el seu origen i quan contemplem l'obra ens és transmet. (118-119)

Pregunta 2. Quina diferència hi ha segons Walter Benjamin entre l’obra d’art dels orígens de la humanitat i la que conviu amb la reproductibilitat tècnica? 

La diferència entre l'obra d'art dels orígens de la humanitat i la que conviu amb la reproductibilitat tècnica, és que les primeres eren obres úniques, irrepetibles, que contenien tota l'autenticitat, és a dir, eren creades en un entorn de culte (valor de culte). En canvi les obres que són el resultat d'un procés mecànic, les obres són copiades, multiplicades, accessibles a tothom, amb una pèrdua de la tradició i del seu context, en definitiva, són obres sense autenticitat. Les obres de reproductibilitat tècnica tenen el valor d'exibhició.  (128- 136) Resumint, la diferència entre les obres dels orígens de la humanitat ies que convieun amb la reproductibilitat tècnica és que la primera està envoltada del valor culte i l'altre del valor d'exhibició. 

Pregunta 3. Com defineix Benjamin l”aura”? Explica quina importància té aquest concepte en el disseny. 

Benjamin defineix l'aura com allò que per culpa de la reproducitbilitat tècnica, queda danyat de l'obra de l'art. (126-127) Més endavant, torna a esmentar l'aura, però aquesta vegada la defineix com una trama particular de l'espai i del temps, una aparició irrepetible d'una llunyania que es pot trobar. (168-169) En aquest cas, l'aura és una qualitat de l'objecte que permet que sigui únic, autèntic, irrepetible i que tingui sentit en un moment i en un lloc determintat ( relació de l'espai i el temps). 

Benjamin diu que a causa de la reproductibilitat tècnica l'aura està en decadència, ja que el món es basa en dos circunstàncies: l'expansió i la intensitat, dos conceptes que han crescut degut als moviments de massa. L'objectiu és aproximar totes les coses possibles, apoderar-se de tot i canviar la duració i la irrepetibilitat de les obres per la fugacitat i la repetició. (179-180) Això provoca la pèrdua de l'aura de les obres, ja que per l'autor l'aura és sinònim de irrepetibilitat, és a dir, allò que és autèntic.  (195)

En termes generals, l'aura no té cabuda en el disseny. Es veu clarament en el disseny industrial, està més relacionat amb la industrialització, és a dir, amb la reproductibilitat tècnica. L'objecte industrial està pensat perquè solucioni un problema i es pugui copiar i obtenir-ne milers de còpies. Per tant, segons els pensament de Benjamin, l'autenticitat i com a conseqüència l'aura, s'hauria perdut en aquest objecte.

Però si ens endinsem una mica més, ens adonem que per exemple en el disseny d'interiors o en el disseny d'obres en lloc concrets (Site-Specific) l'aura té presència. Quan el dissenyador està treballant en un projecte, l'està pensant perquè es faci en un lloc i temps determinat perquè provoqui la sensació desitjada. Si el projecte és mogut del seu lloc, el disseny deixa de tenir sentit perquè l'aura d'aquell projecte s'ha perdut, ja no és la mateixa. L'aura és un concepte que permet que el disseny tingui sentit i relacioni totes les qualitats del disseny. 

Pregunta 4. Què són el valor de culte i el valor d’exhibició segons Walter Benjamin? Perquè Benjamin diu que com més s’amplia el valor d’exhibició d’una obra d’art més es perd el de culte, consideres que és així? Justifica-ho. 

El valor de culte de les obres d'art autèntiques, les antigues, sempre era fundat teològicament. (201) Sabem que les obres es formaven per a complir un servei ritual, que primerament era màgic i potseriorment religiós. (197-198) I encara que, degut a la reproducció tècnica, el valor de culte hagi anat canviant, mai del tot queda deslligat de la seva funció ritual. (199-200) La funció del valor de culte era mantenir amagat l'obra d'art, protegir l'obra perquè només alguns la puguin contemplar. (252)

El valor d'exhibició es forma quan l'autenticitat falla a causa de la producció artística, i tota la funció social es veu transformada, i en lloc detenir una funció ritual, passa a tenir una funció política. (221-223)

Amb els diferents mètodes de reproducció tècnica de l'obra de l'art, la seva exponibilitat creix i passa a ser accessible a tothom, i no com el valor de culte que només els privilegiats podien tenir accés. (262-263)

Benjamin s'adona que com més s'amplia el valor d'exhibició, més es perd el valor de culte. Estic d'acord amb aquesta afirmació, ja que considero que quan més rèpliques podem tenir d'una mateixa obra, l'autenticitat es va perden a mesura que l'obra és més accessible. El seu valor de culte es va difuminant, aquella obra s'ha extret del seu context, s'ha desvinculat de la seva història per poder exhibir-la a tothom, de manera es pugui conèixer sense saber-ne la seva funció. (219-221)

Pregunta 5. Aplica la teoria de Walter Benjamin i escriu com a mínim 5 diferències que hi hauria entre una pintura i una fotografia.

1. Gràcies a que la fotografia és totalment mecànica, permet que l'obra sigui fàcilment reproducible, és a dir, que se'n pugui extreure moltes còpies i que totes siguin exactament igual. En canvi, en la pintura es molt complicat obtenir còpies, i se'n fan no podran ser exactament igual que l'original. En definitiva, la pintura és irrepetible i la fotografia no.

2.  Allò que està representat en una fotografia, necessita que sigui extret de la realitat,  hi ha d'haver presència d'alguna cosa, però això no vol dir que en la fotografia es puguin identificar els objectes, ja que també es pot fer fotografia abstracte. En oposició, la pintura pot representar un lloc real o un lloc fictici, el món exterior o un món imaginari.


3. La pintura té aura perquè té les tres caracterítiques que defineixen l'aura: única, irrepetible i autèntica. La fotografia, en si mateixa, ja no és única, i per tant no té aura. 

4. La fotografia està orientada a la massa, que es pugui tenir un accés fàcil i directe, que tingui ressò mediàtic. En canvi la pintura pot tenir una funció social, per conscienciar la societat, però moltes vegades té una funció més personal i simbòlica. 

5. La pintura (original) no permet retocs un cop elaborada, ja que sinó s'estaria fent versions d'aquella pintura. En canvi, en la fotografia, un cop obtingua es poden fer retocs en el procés de revelatge per obtenir la fotografia desitjada, i per tant, un altre cop, s'està perdent l'autenticitat, i en conseqüència, l'aura.